Itinerari 5. Caro

Val molt la pena fer una aturada en aquesta plana que forma un mar d’oliveres, especialment als primers contraforts de la serra, on podem veure el vol de voltors comuns, àguila daurada o àguila cuabarrada. També hi ha varies espècies de tords, grups de pinsans comuns amb mecs i petits passeriformes que aprofiten l’abundància de fruits i insectes.

Però una de les espècies més característiques són les cotolius que envaeixen l’espai amb els seus cants. Comencem l’ascensió. Primer passem per ambients mediterranis on hi viu la tallareta cuallarga, el tallarol de garriga ibèric, la merla blava o el còlit negre fins arribar a les primeres àrees rocalloses on durant els mesos hivernals s’hi pot veure pela-roques i cercavores buscant aliment al marge de la carretera. Arribem a una petita zona urbanitzada.

Els boscos de pins amaguen un bon ventall d’espècies forestals com el trencapinyes, la mallerenga emplomallada, el pica-soques blau o el bruel. A les zones més altes s’hi poden localitzar ocells que s’alimenten dels fruits de les sabines, com la merla de pit-blanc o la griva cerdana. A la part final de pujada segurament hi detectarem la presència de cabres salvatges, algunes d’elles molt confiades. Cal estar atents a la vegetació de les vores perquè son hàbitat de sit negre i pardal de bardissa.

Acabem aquest itinerari al Mirador de Caro (1.441 m) amb una excel·lent panoràmica de la plana i els Ports. Aquest és un punt ideal per observar aus rapinyaires i grups de gralles de bec-vermell. Amb una mica de sort aquí també podrem veure el trencalòs, espècie recentment re introduïda al massís.

Fenologia

Per veure pela-roques i cercavores espera els mesos freds entre novembre i febrer. L’abundància de fruits, entre octubre i gener, atreu un major nombre d’ocells, en especial tords i fringíl·lids. La presència contínua de grans aus rapinyaries fa que aquest itinerari sigui interessant al llarg de tot l’any.